Manifest

Em perdono la meva part fosca. Em reconcilio amb la meva part fosca i tots els conflictes no resolts. Em perdono que segueixin aquí, al meu interior, perquè jo i només jo els retinc.

Heroi

Encara sento angoixa a l’estómac quan sento a parlar de víctimes i herois. Tanco la boca, inspiro, un, dos, tres, quatre. L’heroi és responsable de la vida dels altres, gràcies a ells podem respirar en pau. Un, dos, tres, quatre. Aguantes la respiració, ho aguantes tot perquè saps que les seves accions no són perquè si, tenen un objectiu i un destinatari. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit. Expires, el salvador ha complert la seva missió. Ja pots descansar per la seva bona mà que tot ho sap, resol i endevina.

Pobres desgraciats, no fa falta que pensin, no cal. L’heroi té la solució. Toca escoltar-lo i encaminar els passos, res més. Alliçona des de la bandera de la bona fe i la prescripció mèdica de la felicitat veritable des de la pròpia experiència. És millor deixar morir? No, no ho és. L’heroi s’aixeca i batalla, no importa si és o no la seva lluita, la finalitat és el bé pel bé, millor que no intercedeixis ni vulguis passar per sobre.

Torna a respirar, a agafar aire. Un, dos, tres, quatre. Petit i miserable, ets una víctima  amb un número X que vas recollir abans de fer cua. Un, dos, tres, quatre. Aguantes l’aire i la llista d’espera amb els dits tot aguaitant a que l’heroi arribi, per fi. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, el seu esplendor et fa sentir mesquí. De cop voldries que alcés el vol i et deixés tot sol amb els teus problemes, es resolguessin o no.