Hace tanto que no puedo mirarte...
Hecho en falta el olor de tu piel ardiente a pocos metros, puede que falsamente ansiosa a tocarme; puede que no. Te deseo en mi imaginación, no lo sé si realmente. ¿Esto es amor? Sueño continuamente contigo: como me tomas y me haces el amor con fuerza y empeño: profundamente no sólo con tu pecho, con tus dedos, con tu sexo... No, no es amor pero tampoco puedo afirmar que sea nada. Esa pupila azul tan poderosa tu mirada azul fría y distante que me desnuda y me refresca como el rocío en la hierba seca. ¿Querrás algún día desvelarme tu gran secreto oculto? Me río cuando al contemplarte ignoro hasta mis propios pensamientos y una sensación extraña de malsano y contradictorio afecto y desesperación me invade: Explícame con tus palabras por qué creo que algún día podré amarte con locura y por qué, aunque apenas no sé si nuestras almas se tocan, tengo este instinto de tenerte conmigo aprisionándome con fuerza al son de mi tempestad interior. Agua. Tormenta. Ese es el color de tus ojos que tanto adoro.
Me parece que tanto te conozco... pero en el fondo no sé nada de ti. Te pareces a aquellos jeroglíficos irresolubles antiguos. Ignoro tu significado, pero lo siento cercano y, sin saberlo: creo tener respuesta. Llevo tanto tiempo esperando tu regreso... ¿Volverás? No prometo grandes hazañas; sólo tomarte la mano: nada más.
dilluns, 29 de març del 2010
dissabte, 6 de març del 2010
Ludopatia
Fum en l'ambient que l'espessa. Pudor rància a tabac; quasi no es pot ni respirar. Una mirada fugaç, un somriure burleta... tot és el que és i el que no és al mateix temps. Deu començals i una taula. Vint ulls que escruten, cent dits que desapareixen i una baralla de cartes que dancen a compàs de jazz. La partida ha començat: alea iacta est: les cartes que tens, les teves possibilitats s'obren ufanes al servei de la intel·ligència. Pacient, has d'observar els torns i, amb els ulls clucs has de fer veure que no t'interessa per a res el que fan els altres. Arribarà el teu moment, no vacil·lis, has de mostrar-te tranquil. Llença't i guanyaràs; no et fiis dels ulls que miren cap a una altra banda i tampoc temis aquells que s'atreveixin a mirar-te profundament els teus cercant potser, algun fulgor d'amant còmplice.
El joc mai s'atura ni un instant: has d'estar atent als moviments del contrari. Fuma, crea boira si vols, i amaga't un as a la màniga si ho necessites. Les cartes, les circumstàncies són uns misèrrims factors d'una ruleta russa que distribueix aleatòria justícia. Tots juguem: no pots escapar-te, ni ho podràs fer mai perquè ella t'atraparà i t'obligarà a decidir-te. Arrisca't a apostar fort! No és qui guanya qui té les millors cartes sinó el com juguem, com pensem, com ens enfrontem. Qui domina les mirades i els dits màgics: qui domina el joc.
El joc mai s'atura ni un instant: has d'estar atent als moviments del contrari. Fuma, crea boira si vols, i amaga't un as a la màniga si ho necessites. Les cartes, les circumstàncies són uns misèrrims factors d'una ruleta russa que distribueix aleatòria justícia. Tots juguem: no pots escapar-te, ni ho podràs fer mai perquè ella t'atraparà i t'obligarà a decidir-te. Arrisca't a apostar fort! No és qui guanya qui té les millors cartes sinó el com juguem, com pensem, com ens enfrontem. Qui domina les mirades i els dits màgics: qui domina el joc.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)