Ludopatia

Fum en l'ambient que l'espessa. Pudor rància a tabac; quasi no es pot ni respirar. Una mirada fugaç, un somriure burleta... tot és el que és i el que no és al mateix temps. Deu començals i una taula. Vint ulls que escruten, cent dits que desapareixen i una baralla de cartes que dancen a compàs de jazz. La partida ha començat: alea iacta est: les cartes que tens, les teves possibilitats s'obren ufanes al servei de la intel·ligència. Pacient, has d'observar els torns i, amb els ulls clucs has de fer veure que no t'interessa per a res el que fan els altres. Arribarà el teu moment, no vacil·lis, has de mostrar-te tranquil. Llença't i guanyaràs; no et fiis dels ulls que miren cap a una altra banda i tampoc temis aquells que s'atreveixin a mirar-te profundament els teus cercant potser, algun fulgor d'amant còmplice.

El joc mai s'atura ni un instant: has d'estar atent als moviments del contrari. Fuma, crea boira si vols, i amaga't un as a la màniga si ho necessites. Les cartes, les circumstàncies són uns misèrrims factors d'una ruleta russa que distribueix aleatòria justícia. Tots juguem: no pots escapar-te, ni ho podràs fer mai perquè ella t'atraparà i t'obligarà a decidir-te. Arrisca't a apostar fort! No és qui guanya qui té les millors cartes sinó el com juguem, com pensem, com ens enfrontem. Qui domina les mirades i els dits màgics: qui domina el joc.