Aquella por quan dius que no t'estimi. Encara la recordo, i encara em resona com una cançó repel·lent a les orelles. No em menteixis. Podràs enganyar als altres, a mi no. Et saps les meves alegríes, vicis i secrets. El nom dels meus amics i de les persones a qui jo, algun dia, he estimat. No em posis excuses de per què m'observes quan m'adormo. Jo també ho faig, però quan sé del cert que tu no t'adones.
Que em diguin que això no és estimar en silenci. Que em diguin que és casualitat que, quan un tros de pell es troba amb el teu vulgui prémer-lo, sentir-lo i que no s'atreveixi a abandonar-lo.
Al cor no se li pot enganyar...
ResponEliminaAl cap, sí.